Trastorns depressius major:
Parlem de depressió major quan té lloc un baix estat d'ànim de forma persistent durant la major part del dia, o una pèrdua d'interès o plaer en totes o gairebé totes les activitats, acompanyat d'alguns dels següents símptomes gairebé cada dia com a mínim durant un període de dues setmanes:
-Pèrdua o augment de pes important
-Augment o disminució de la gana
-Insomni o hipersòmnia
-Agitació o alentiment psicomotor
-Sensació de fatiga
-Sentiments d'inutilitat o culpabilitat.
Indecisió, dificultats de concentració i dificultat per pensar
-Pensaments recurrents de mort o suïcidi.
Es considera que la depressió és al seu torn la principal causa de mort per suïcidi, i el risc de suïcidi com a mínim trenta vegades més gran per a usuaris amb trastorns de l'estat d'ànim.
Trastorn distímic:
El trastorn distímic o distímia consisteix en una depressió crònica lleu, en què els símptomes depressius són presents al llarg d'un període de dos o més anys, en el que aquests símptomes no han desaparegut per més de dos mesos seguits.La cronicitat característica de la distímia fa pensar que es tracti més d'una variable de personalitat que d'un trastorn de caràcter puntual.En la major part dels casos el trastorn distímic evoluciona fins a desenvolupar un trastorn depressiu.
Trastorn bipolar:
En el trastorn bipolar, els episodis depressius s'alternen amb l'aparició d'episodis maníacs, els quals es caracteritzen per la presència d'un estat d'ànim anormalment elevat, expansiu o irritable de forma persistent durant almenys una setmana.S'haurien de presentar almenys tres dels següents símptomes maníacs característics:
-Autoestima o grandiositat excessives
-Disminució de la necessitat de dormir
-La persona està més xerraire del que és habitual o presenta necessitat de parlar contínuament.-Sensació de que els pensaments es succeeixen a gran velocitat (fuga d'idees)
-Distraibilidad
-Augment de l'activitat dirigida a un fi o agitació psicomotora
-Implicació excessiva en activitats agradables que suposen un risc pel que fa a possibles conseqüències negatives (per exemple, una inversió financera molt arriscada).
La persona a la vegada veu afectat el funcionament de la seva vida social o laboral, i de vegades necessària l'hospitalització.
No hay comentarios:
Publicar un comentario