martes, 18 de mayo de 2010

Tipus de transtorns psicòtics

Les idees delirants es defineixen com creences falses sobre la realitat externa, basades en inferències incorrectes, que sostenen fermament tot i que els altres estiguin en desacord i es obstengan proves i evidències indiscutibles en contra.
Els continguts de les idees delirants solen ser sobre un número específic de temes entre els quals destaquen:
-Les idees delirants de persecució, es caracteritzen perquè la persona creu que l'estan seguint, observant, enganyant o maltractant d'alguna manera.
-Les idees delirants de referència, la persona creu que gestos o comentaris dels altres o missatges en televisió o ràdio van dirigits específicament a ell.
-A la inserció del pensament experimenta com pensaments que no són de la persona són col locats en la seva ment per un agent extern
-La retransmissió del pensament consisteix en que l'experiència que els pensaments són transmesos, de manera que l'altra gent no coneix.
-La passivitat somàtica, es caracteritza perquè la persona creu ser un recipient passiu de sensacions corporals que li són imposades per un agent extern
-Les idees delirants de control, es caracteritzen per la creença que el cos i les accions pròpies són controlades per una força externa
-A les idees delirants d'amor, la persona creu ser estimada per una persona d'alt estatus.
Altres temes possibles de les idees delirants són:
-Grandiositat
-Gelosia
-Culpa
-Pecat
-Pobresa
-Malaltia
-Nihilisme
-Religió
-Enverinament
-Possessió

L'esquizofrènia es caracteritza per la presència de dos tipus de simptomatologia, els anomenats símptomes positius i els símptomes negatius
Entre els símptomes positius més característics cal esmentar les idees delirants, que consisteixen en creences que s'estranyen una interpretació errònia de la percepció o de l'experiència i amb les que li resta de la societat no estaria d'acord. Les idees delirants poden presentar diversos tipus de contingut:
-Idees delirants de persecució
-Idees delirants de referència
-Idees delirants d'inserció de pensament
Un altre tipus de símptoma positiu és la parla desorganitzat que consisteix en dificultats per organitzar les idees i la parla de manera que pugui ser entès per la persona que escolta. Així es pot donar una parla incoherent.
La persona pot presentar una conducta desorganitzada, consisteix en:
-Comportaments inadequats
-Aparença delimitació
-Postures estranyes
-Rigidesa catatònica
Pel que fa als símptomes negatius cal destacar el embotiment afectiu, caracteritzat per:
-Absència d'expressió facial
-Escàs contacte visual
-Llenguatge corporal pobre
Un altre símptoma negatiu és la pobresa de pensaments que es manifesta en un hanla pobre i monosil · làbica.
L'últim dels símptomes negatius a comentar és l'apatia manifestada en la incapacitat per iniciar i organitzar conductes dirigides a un objecte pròpies de l'activitat

L'últim dels símptomes negatius a comentar és l'apatia manifestada en la incapacitat per iniciar i organitzar conductes dirigides a un objecte, pròpies de l'activitat quotidiana.
En funció de l'ocurrència d'altres símptomes s'estableixen diferents tipus d'esquizofrènia:
-L'esquizofrènia tipus paranoide, es caracteritza per la presència de lucinacions auditives o idees delirants en absència de símptomes negatius.
-En l'esquizofrènia tipus desorganitzat la característica essencial és la presència de símptomes negatius i parla i conducta desorganitzada en absència de catatònia.
-L'esquizofrènia tipus catatònic, presenta o bé immobilitat (catalèpsia o estupor) o bé una activitat motora excessiva, negativisme o mutisme extrems, desatenent totes les instruccions i rehausen parlar, mantenint una postura rígida, moviments peculiars, ecolàlia i Ecopraxies.

Transtorns psicòtics


Què són els transtorns psicòtics?

Els trastorns psicòtics són una categoria de malalties mentals que abasten un gran nombre de subcategories i es caracteritzen en el seu conjunt per la presència de psicosi.

Vídeo sobre l'ansietat

Experiència personal amb el transtorn de la personalitat limit

jueves, 13 de mayo de 2010

Tipus de transtorns de la son

Insomni:


L'insomni es caracteritza per una dificultat per iniciar o mantenir el son, produint una disminució en la quantitat i la qualitat del mateix i donant lloc a un son no reparador. L'insomni té com a conseqüències: descensos en el rendiment de la persona, canvis d'humor, irritabilitat ... en definitiva, una disminució de la qualitat de vida que acaba interferint en el seu funcionament social, laboral o en altres àrees importants de la vida. Es tracta d'un dels trastorns del sue'ño més freqüents en la nostra societat i un pels que més es requereix atenció mèdica i psiquiàtrica. Algunes de les alteracions psicològiques que més clarament s'associen amb l'insomni són:


-L 'estrès

-L'ansietat

-Trastorns de l'estat d'ànim

-Trastorns de personalitat

-Trastorns psicòtics (especialment l'esquizofrènia)


Hipersòmnia:


La hipersòmnia es caracteritza per una intensa somnolència durant el dia, que no és deguda a un somni insuficient. La persona amb hipersòmnia pot dormir entre 8 i 12 hores cada nit i no obstant això, tenen grans dificultats per despertar-se, moment en que presenten desorientació i confusió mental. Durant el dia la somnolència és intensa i són freqüents les migdiades, tot i que la persona informa que no resulten reparadores Habitualment, la persona amb hipersòmnia pateix dolors de cap (normalment migranya) i complicaiones vasculars perifèriques
Apnea del son:
D'entre els trastorns del son relacionats amb la respiració l'alteració més destacable és la síndrome d'apnea del son, que es caracteritza per la interrupció del son a causa de problemes en el flux respiratori. Com a conseqüència de les alteracions esmentades s'acaba produint un insomni o somnolència excessius. La somnolència és més evident en situacions de relaxació, per exemple en llegir o veure la televisió. Les migdiades solen es poc reparadores i poden tenir com a conseqüència: mal de cap al despertar.
Alguns dels símptomes propis de l'apnea del son són:
* Durant el somni:
-Roncs
-Canvis de postura i moviments bruscos de les extremitats
-Son fragmentat
-Asfíxia durant el son
-Acidesa i reflux gastroesofàgic
-Miccions nocturnes (nictúria)
-Sudoració
* Durant la vigília:
-Somnolència diürna
-Canvis de comportament: reaccions depressives i irritabilitat
-Cefalees
-Disminució de la capacitat auditiva
-Trastorns neuropsicològics

Transtorn de la son


Què és el transtorn de la son?

S'anomena trastorns de la son qualsevol tipus d'alteració que impedeixi agafar el son a la nit, que produeix una excessiva necessitat de dormir durant el dia o que interromp el curs normal de la son

Tipus de transtorns del control d'impulsos






El trastorn explosiu intermitent:

Implica l'ocurrència d'episodis puntuals en què es perd el control sobre impulsos agressius que donen lloc a actes violents greus o de destrució de la propietat, sense que aquesta agressivitat sigui explicable per la situació prèvia. El trastorn explosiu intermitent sovint s'associa a l'abús d'alcohol, el trantorno per dèficit d'atenció amb hiperactivitat i els trastorns de la personalitat.





Joc patològic:

El joc patològic, també conegut com ludopatia o ludomanía, no és ni més ni menys que la dependència i addicció al joc.Aquest trastorn té lloc bàsicament quan la persona no és capaç de controlar els seus impulsos de jugar a jocs d'atzar amb apostes econòmiques incloses, el que li comporta una sèrie de conseqüències que afecten la seva vida personal, social o laboral.






La cleptomania:

Es caracteritza per l'impuls de robar objectes innecessaris, dels que posteriorment la persona pot desfer-se (regalar-los, amagant-los o fins i tot tornant-los). A diferència d’altre tipus de robatoris, el cleptòman no obté cap benefici personal dels seus robatoris més enllà de l'alleujament de l'ansietat en fer el robatori. Els trastorns psicològics amb els quals la cleptomania s'associa amb més freqüència són els trastorns de l'estat d'ànim (especialment la depressió), el trastorn obsessiu-compulsiu, els trastorns de l'alimentació (especialment la bulímia-nerviosa) i l'abús de l'alcohol.






La piromania:


S'entén per piromania la realització d'incendis de forma deliberada, acompanyat de la fascinació i atracció pel foc, i de sentiments de plaer o alleujament de la tensió afectiva experimentada abans de calar foc. La piromania apareix freqüentment associada a problemes de conducta en la infància, ja trastorns de la personalitat, abús d'alcohol, i símptomes psicòtics en l'edat adulta.









La tricotilomanía:
La tricotilomanía es caracteritza per l'impuls d'arrencar els cabells i la important pèrdua d'aquest com a conseqüència. De nou la persona sent plaer o alleujament de la tensió afectiva a arrencar els cabells. Les àrees afectades solen ser el cuir cabellut, les celles, les pestanyes i la barba, tot i que pot afectar a qualsevol altra part pilosa del cos com aixelles o pubis. La persona amb freqüència nega el fet que es arrencada els cabells. A l'edat adulta la tricotilomanía apareix associada a trastorns de l'ansietat (especialment trnastorno obsessiu-compulsiu), depressió, abús d'alcohol, trastorns de l'alimentació, psicosi i trantornos de la personalitat.